dilluns, 21 d’octubre del 2013

Jugant i aprenent amb Scratch

DESCRIPCIÓ

La informàtica ja s'utilitzava a l'escola a finals del segle XX
Tot i que la seva importància és cada cop més notòria, l'ús de la informàtica a l'escola no és una novetat dels darrers anys; ni tan sols apareix al segle XXI. A finals dels anys 60 i principis dels 70, ja s'utilitzaven els ordinadors (d'aquella època, és clar) com a una eina únicament d'avaluació. L'ordinador demanava una acció o una resposta, el nen la complia i la màquina el deixava continuar si la solució era correcta. 




Imatge del popular programa Logo, on els nens
donaven ordres a una tortuga
A partir dels anys 70, la participació era més interactiva. Va aparèixer un programa revolucionari anomenat Logo (del grec logos, que significa "raonament" o "pensament"). El procediment era molt simple: nens havien de donar ordres a  una tortuga. Això els portava a utilitzar el raonament i la lògica a partir d'un procés d'assaig-error. Aquest programa va ser molt popular i molt utilitzat a moltes escoles. 




Però, com anem repetint sempre, estem en una era on la tecnologia avança a passos de gegant. Una tortugueta que segueix ordre és massa "poc estimulant". L'any 2007, un equip del prestigiós MIT dirigit per Mitchek Resnick va desenvolupar un programa anomenat Scratch (verb que en anglès significa "esgarrapar" i que fa també referència a la tècnica utilitzada pels DJs: tot tipus d'elements es poden importar i incorporar als projectes). 

El logotip de Scratch és un gat
Scratch és una eina de programació molt senzilla i concebuda per a ser aplicada en l'àmbit de l'educació. Amb ella, el nen imagina, crea i comparteix (lema del programa). Se'ls dóna una tasca, però en el fons és un joc que consisteix en crear un joc. S'aconsegueix així allò que tants mestres busquen sense descans: que el nen aprengui jugant. L'edat a què els nens comencen a utilitzar l'Scratch sol ser a partir de 3r de Primària. 

Com s'utilitza? És un món de descobriment, tant per nens com per adults. És recomanable curiosejar alguns projectes per fer-se una idea i poder adaptar idees a un nou projecte propi. Fins i tot el projecte més senzill, com fer que un personatge segueixi la direcció del cursor del ratolí, esdevé tot un repte. És qüestió d'anar comprenent i provant les diferents opcions que ofereix. El programa compta ja amb un rebost previ (de personatges, accions, fons, ...) però permet afegir-hi tot allò que vulguis de la teva pròpia collita (nous personatges, accions, sons...). A GITIC l'hem utilitzat online, tot i que també es pot baixar l'aplicació. 




REFLEXIÓ
La programació és una nova manera de raonar, i
no està tan sols a l'abast dels informàtics

Hem dedicat dues llargues sessions de GITIC a familiaritzar-nos amb aquest gatet i els seus amics, i per tant he tingut força temps per donar-hi voltes. Al principi estava bastant desorientada: la programació sempre m'havia semblat una cosa llunyana, com la física quàntica o la bioquímica. Àrees estranyes que només estudiaven i utilitzaven aquells que de debò s'hi dedicaven, tècnics i científics. Però arribo un dilluns al matí a la facultat on estudio Educació Primària i em diuen de sobte que haig de programar i haig de fer que un gatet segueixi el cursor i d'idear un nou joc. I, el que em sorprèn més de tot és que em posen un vídeo amb nens de primària que expliquen com de bé s'ho passen jugant i aprenent amb l'Scratch. 


Amb Scratch, els mestres aprenen amb els nens
Al principi, em mostro una mica escèpica. De debò això s'utilitza? Els nens són capaços de fer servir aquest programa?! Jo no entenc res! Com se suposa que ho podria explicar, jo, això, si no me'n surto? Però mica en mica vaig provant diferents opcions. Ja aconsegueixo que el gatet em segueixi, i jo també sóc capaç de seguir el seu ritme. I començo a reflexionar amb aquesta nova visió pedagògica que estic intentant adquirir mica en mica i penso: aquesta idea és genial! Els nens juguen mentre creen jocs i després podran jugar amb els dels seus companys. I no s'adonen que, durant la tasca, estan raonant. Estan veient reflexades les conseqüències d'un raonament previ i són capaços de decidir si els convenç, si això era el que ells volien fer. I si veuen algun projecte que els agrada, tindran curiositat per saber com està fet i tindran l'opció d'investigar-ho. És realment complet!

Em torno a imaginar davant una classe de nens i nenes fent servir l'Scratch. Segurament no seré cap experta en el tema tampoc llavors (perquè mai se m'han doant del tot bé les noves tecnologies), però sé que podré anar jugant i aprenent amb ells. Perquè no es tracta que jo domini aquest programa a la perfecció, sinó de mostrar una actitud oberta a conèixer més i a aprendre amb els infants (que és, en el fons, el que fan els mestres cada dia). 
Scratch estimula el raonament i la imaginació,
al mateix temps que aprenen jugant

AMPLIACIÓ



Aquest és el projecte que he creat en col·laboració amb la Mireia Mandicó (us deixo l'adreça al seu blog). 

També et deixo, estimat lector, aquest tutorial bàsic per començar a fer servir l'Scratch.

2 comentaris:

  1. Clara per començar dir-te que m'agrada molt la manera que tens d'adreçar-te als lectors, et fas propera. A més, no deixes lloc a dubte que ens puguin sorgir perquè les explicacions estan molt ben complementades amb els diferents vídeos i fotografies.
    En quant al vostre projecte d'Scratch, trobo que està molt bé i crec que els hi agradaria molt als nens!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies per aquest comentari tan detallat i tan maco, Ari, m'afalagues!:) I m'alegra que trobis que el projecte agradaria als nens (és senzillet però tampoc no se'ns pot demanar massa per ser el primer!!:P).

      Elimina