Estem massa connectats?

A la classe de GITIC d'avui hem après a elaborar formularis a través del Google Drive. Hem creat un per conèixer com els nostres hàbits d'us de les noves tecnologies (especialment a través dels tèlèfons mòbils) afecten el nostre aprenentatge.

Et convido, lector, a respondre aquestes senzilles preguntes i t'agraeixo per avançat la teva participació.

Blogosfera educativa

DESCRIPCIÓ

El meu pare és un ferm admirador de l'etimologia de les paraules, així que començaré per analitzar el mot blogosfera, compost de blog (pàgina web, generalment de caràcter personal, que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos) i esfera (espai en el qual s'exerceix l'acció o influència d'algú). És, en definitiva, una espècie de xarxa de blogs que es troben interrelacionats (potser un terme adequat en aquest cas seria connectats) entre ells. 

Blogosfera és un concepte global

Però el concepte blogosfera és molt poc concret. És massa difícil encaixar tots els blogs del món, cadascun dels quals és únic, personal i centrat en temes molt diversos, en un mateix sac. Per això ens centrarem en l'anomenada blogosfera educativa: aquells blogs escrits per mestres i per a mestres. 

Dins aquesta blogosfera més concreta i propera, també hi trobem una amplíssima varietat: trobem blogs d'un únic mestre que reflexiona sobre les seves experiències, blogs col·laboratius dels mestres d'un mateix centre, blogs col·laboratius de mestres de diferents centres que comparteixen opinions, blogs centrats en una única assignatura, blogs on els mestres faciliten apunts i recursos per als seus alumnes... 

REFLEXIÓ

Això de la blogosfera educativa és tot un món. Ho dic sense exagerar i sense buscar utilitzar cap metàfora. És un món. Un món digital, intangible, però un món ben present que creix cada dia, a cada minut.

No és un concepte nou que va néixer ahir, com aquell que diu. Els mestres porten segles escribint diaris on deixaven constància de les seves pors, les seves teories i els seus petits experiments a les aules que esperaven poder compartir amb col·legues i futurs mestres. Però amb l'avanç vertiginós de l'ús (i els usos) d'internet en els últims anys, aquestes reflexions que només podien llegir els amics més propers i que en el millor dels casos podien arribar a ser publicades, ara són accessibles per qualsevol persona del món a l'instant. A més, encara gaudeixen de més protagonisme amb l'aparició de les noves xarxes socials, cada dia més presents en el nostre dia a dia. 

Crec sincerament que aquesta magnífica eina que ens serveix per a compartir, discutir, opinar i conèixer no podria estar vivint un moment millor de popularitat. Com a futura mestra, estic segura que les meves possibilitats d'aprendre de primera mà s'han vist multiplicades molt considerablement gràcies a tots aquests grans professionals que conformen aquesta blogosfera educativa, aquesta gran comunitat de la qual espero poder arribar a formar part algun dia. 

Mestres d'arreu del món poden
compartir es experiències i
metodologies en una mateixa
comunitat global

Tot just acabo d'iniciar el meu camí, i es podria dir que encara no he deixat ni tan sols la línia de sortida. Ara és el moment en que m'endinso en aquest immens oceà de possibilitats i d'idees i d'històries i no en sóc encara cap experta com per poder anomenar un autor concret que admiri. Però estic convençuda que, d'aquí a poc temps, podria reescriure aquesta entrada amb nova informació que ara mateix desconec però que de ben segur em servirà moltíssim en la meva futura carrera com a mestra. 




Només acabo de girar el pany de la porta, i no crec que mai arribi a veure tot el que hi ha a l'altra banda, però tinc molta curiositat per poder absorbir al màxim tot el que sigui capaç d'aprendre i, qui sap, potser omplir aquesta habitació sense fi amb alguns dels meus propis mobles. 

AMPLIACIÓ

Mentre buscava la millor manera de definir blogosfera, m'he "topat" amb aquest blog titulat XarxaTIC que pretén, precisament, recollir un bon catàleg de diferents membres d'aquesta gran blogosfera educativa. L'he trobat molt complet i de gran ajut, i l'afegiré a la meva llista de blogs preferits perquè crec que em serà molt útil en un futur (i espero que a tu, estimat lector, també t'ho pugui ser).

Carta de presentació

Estimat lector,

En aquest blog resumiré les meves descobertes i reflexions d'estudiant de primer any del grau d'Educació Primària a Blanquerna, especialment durant les matèries de "Gestió de la informació i TIC" (GITIC) i "Comunicació oral, escrita i digital" (COED). 

Faré un recull de nous continguts (teòrics i també pràctics) que vagi adquirint en aquestes assignatures al llarg del semestre, a més de reflexoins personals i algunes curiositats i ampliacions.  

Moltes de les tasques inicials que ens han manat tenen a veure amb imatges: porto dies triant imatges que d'alguna manera aconsegueixin exemplificar conceptes que només sé explicar dins el meu cap i que haig de trobar la manera d'expressar. I porto dies pensant en aquesta que ens van ensenyar tot just el primer dia de classe, quan ni tan sols estàvem segurs de l'aula on ens trobàvem. Més que no pas el dibuix, em va arribar especialment aquesta frase del Miquel Martí i Pol, un vers d'un dels seus poemes més coneguts titulat Ara mateix. La vaig trobar increïblement encertada pel moment en què ens trobàvem i en el qual encara ens trobem. És un missatge molt esperançador: encara no hi ha res fet, som com llenços en blanc que, si bé alguna noció de la vida tenim, estem encara massa verds. Això no ens ha d'espantar ni desmoralitzar, sinó tot el contrari: ens dóna esperança per arribar al futur amb pas ferm i preparat, perquè el cert és que tot és possible. Tenim infinites oportunitats al nostre davant.
Dubto que hagués trobat una cita més encertada per l'inici del curs i també per a l'inici del meu blog d'estudiant. 

Moltes gràcies per llegir, lector!

Clara Quintana Blázquiz