El llenguatge, més que un instrument de comunicació

DESCRIPCIÓ

No és senzill definir segons quins conceptes: amor, bellesa, intel·ligència... I, fins i tot fent referència a elements pròpiament lingüístics, definir segueix sense ser gens senzill.

El llenguatge és un element imprescindible en processos
com el pensament, la memòria o la comunicació

Com definiries, lector, què és el llenguatge? 

Pensant en com definir-ho, una de les primeres paraules que ens ve al cap és comunicació. Innegablement, el llenguatge no es pot concebre sense la seva dimensió comunicativa. Però cal anar més enllà, perquè el llenguatge no és únicament una eina de comunicació. 

Després de llegir un article de Jesús Tuson, vam fer una recopilació de les diferents funcions que té el llenguatge: 

• És un mitjà d'expressió i de comunicació propi dels éssers humans, diferenciat del que posseeixen altres animals tant quantitativament (s'organitza a diferents nivells i ens permet expressar un nombre il·limitat de sensacions, situacions, idees...) com qualitativament (comporta creativitat i ens permet al·ludir a coses i esdeveniments en la seva absència - fenomen conegut com a parla desplaçada). 

• Amb la llengua, organitzem el nostre entorn. La comunicació no seria possible sense aquesta organització i reducció que fem del món a través del llenguatge. 

• Davant l'etern debat "què va aparèixer abans, el llenguatge o el pensament?", Tuson dóna raons per argumentar que tots dos són complementaris: sense la base d'una constitució cerebral mínimament adequada no és possible el llenguatge, i en total abscència del llenguatge no apareixen indicis d'intel·ligència. Per tant, es dedueix que l'evolució paral·lela de tots dos factors ha permet el desenvolupament humà. 

• El llenguatge (sempre concentrat en una llengua) és el suport bàsic de la memòria. Això es veu reflectit en la memòria col·lectiva (conservada en mites i llegendes transmesos a través d'una llengua, sigui oral o escrita), l'acumulació científica i tècnica (transmesa de generació en generació a través d'alguna llengua pròpia) i la identitat personal (el llenguatge permet la permanència del "relat" intrasferible que és la nostra pròpia vida). 

• El llenguatge fa possible l'autoexpressió perquè permet el discurs intern: no desenvolupem els nostres pensaments al marge de la llengua. 

• Tota expressió humana pot trobar la seva traducció en el llenguatge, mentre que no tota expressió lingüística pot ser abocada al llenguatge visual. 

EL LLENGUATGE ÉS...

1.  Un mitjà o instrument de comunicació, el més extens de tots els que disposem. 
2. El factor bàsic que ens constitueix com éssers humans perquè fa possibles el discurs abstracte i la parla desplaçada. 
3. L'eina amb què endrecem tant les experiències que observem a l'entorn com aquelles que s'originen en nosaltres mateixes.
4. Un element essencial en la constitució del pensament. 
5. El suport de la memòria. 
6. Una eina que ens permet l'expressió lliure i interior, i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos. 

Un cop ens familiaritzats una mica més amb com d'extens i d'important arriba a ser el llenguatge, us presento un breu resum de les 4 grans habilitats lingüístiques (que vindrien a ser les "coses" que podem fer amb el llenguatge) que es treballen al llarg de les diferents etapes d'escolarització:

1. LLEGIR: és el procés a través del qual es comprèn un text escrit. 

2. ESCRIURE: procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. 

3. PARLAR: expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa. 

4. ESCOLTAR: comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment. 

Per a dominar a fons aquestes 4 habilitats lingüístiques, és necessària una competència comunicativa, terme que apareix als anys 70 per Gumperz i Hymes i que es defineix com "la capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la". L'adquisició d'aquesta es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions i l'acció. Aquesta competència comunicativa té 4 components:

• Competència lingüística / gramatical: domini del codi lingüístic (a nivell fonològic, nivell morfològic, nivell lèxic, nivell sintàctic i nivell semàntic).

• Competència sociolingüística: fa referència a les situació comunicativa, a les regles socioculturals d'ús (segons els participants, el propòsit...)

• Competència discursiva: habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.

• Competència estratègica: fa referència a l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no verbal per millor l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir, a causa de diferents variables d'actuació o d'insuficiències en una o vàries competències.

REFLEXIÓ

El llenguatge és imprescindible per tots els motius ja esmentats. Però, en som realment conscients? Crec que el primer problema és que molt sovint confonem termes, i per això m'agradaria aprofitar aquest blog per fer una petita aclaració aprofitant els meus apunts de Lengua castellana y literatura I (editorial Edebé) de batxillerat:

• El llenguatge és la facultat de l'ésser humà per a comunicar-se. 
• La llengua és el sistem de signes utilitzat per una comunitat per a comunicar-se. 
• La parla és la manera individual com s'utiliza la llengua. 
• El dialecte és la modalitat d'una zona amb variants significatives en l'ús d'una llengua. 

El llenguatge és l'inici de la cultura

El llenguatge és l'inici, és la premisa sense la qual no tindríem comunicació, llengües, memòria... Cultura, al cap i a la fi. El llenguatge és aquest mar immens i infinit en el qual suren tots els diferents elements lingüístics que ens permeten dur a terme les 4 habilitats lingüístiques. 

Per això crec que és del tot essencial  tenir cura tot allò relacionat amb el llenguatge. És el pilar del nostre món, tot i que estigui amagat. 

Fins i tot el llenguatge matemàtic (xifres, no paraules) és un llenguatge. 

Cal donar importància a les 4 habilitats:
llegir, escriure, parlar i escoltar

Tot ho volem reduir a paraules, ens costi més o menys. És per això que cal donar molta importància des de l'inici i fins al final (millor si no hi ha final) de l'escolarització a les diferents habilitats lingüístiques, sense menysprear-ne cap. Sovint es dóna molta importància a la lectura i a l'escriptura. I són essencials, és evident, però són també essencials parlar correctament i saber escoltar. No ens ha d'espantar el repte que "siguin més díficils de treballar", perquè això no fa desaparèixer la necessitat. 

AMPLIACIÓ

Per postres, et vull deixar, lector, un article sobre eines 2.0 per a l'ensenyament i l'aprenentatge de les habilitats lingüístiques.