Punt i seguit

Fins aquí el primer semestre! Ha estat una experiència enriquidora el fet de tenir aquest blog (i mantenir-lo!), perquè alhora que repassava continguts apresos, hi reflexionava i buscava ampliar-los. A més, ha estat tot un descobriment la de possibilitats que ofereix un blog, com interactuar amb els meus companys a través dels comentaris, aprendre com inserir vídeos i presentacions... 

Aquí es tanca l'etapa de continguts de GITIC i COED, dues assignatures que a primera impressió em van semblar llunyanes però que he trobat complementàries en més d'un aspecte. 

Però malgrat aquesta etapa es tanqui, no la considero el tancament definitiu d'aquest blog, sinó més aviat un punt i seguit. Qui sap amb què ompliré aquesta caixa de records i experiències didàctiques després?

Vull aprofitar per agrair tots els comentaris de tots vosaltres, lectors, perquè heu ajudat a que aquest projecte que al principi semblava tan petit s'anés fent gran. 

I per a desitjar-vos un bon any 2014, agafo una costum de la meva companya Alba Perramon i us deixo amb una cançó per entrar bé en aquesta nova etapa. Es tracta d'una versió de la sèrie de televisió "Smash" de la cançó original dels Zombies titulada "This will be our year" ("Aquest serà el nostre any"). 

Gràcies!

Aprenent a ser oradors

DESCRIPCIÓ

Tots, en algun moment, ens trobem en una situació
on hem de parlar en públic

Parlar bé en públic no és un do innat. Sí, sempre hi haurà gent que hi tindrà més predisposició, com també sempre hi haurà gent que jugarà millor al futbol que als escacs. Però no és una habilitat màgica que o bé es té o bé no és té. És una tècnica que, com tota tècnica, es pot perfeccionar i millorar a partir de la pràctica i partint d'unes bases i, sobretot, d'una predisposició. 

En aquesta entrada et parlaré, lector, d'allò que he après sobre com ser una bona oradora gràcies a la lectura del llibre Com parlar bé en públic, escrit per la llicenciada en Ciències de la Informació Joana Rubio i l'escriptor i llicenciat en Filosofia Francesc Puigpelat.

Es tracta d'un manual molt complet amb nombrosos exemples i consells sobre l'art de la retòrica que tant ens espenta a molts i tan inevitable resulta.

Un cop finalitzada la lectura, i treballant en petits grups, vam elaborar un decàleg sobre allò més important a tenir en compte a l'hora de parlar en públic: 

1. Cal tenir un guió ben estructurat i coherent (diferenciant la introducció, desenvolupament i concusió). 

2. Tenir present el públic en tot moment (no podem fer el nostre discurs completament aliens a la realitat que ens envolta, l'hem d'anar adaptant a l'audiència).

3. Mostrar la màxima naturalitat possible (malgrat els nervis). 

4. Demostrar una actitud positiva: començar amb un somriure. 

5. Remarcar les idees principals (repetint-les, posant-hi més èmfasi a partir del to...)

6. Ser conscient del propi llenguatge corporal (mans, veu, mirada...).

7. Fer una introducció potent per a captar l'atenció del públic. 

8. Parlar amb frases curtes, simples. 

9. Tenir molta cura de la correcció lingüística. 

10. Utilitzar suports audiovisuals adequats però sempre com a un simple suport (trobar l'equilibri perquè allò que es mostra no distregui del discurs sinó que el complementi).

REFLEXIÓ

Cal no veure l'audiència com un enemic

Sincerament, abans de llegir aquest llibre estava convençuda que parlar en públic era una habilitat que només les persones més extrovertides, amb una facilitat innata, posseïen. I també que els nervis eren una maledicció de la qual ningú que la pateixi no es pot escapar, i els únics que en sortiran ben parats són aquells que no els tenen des d'un bon començament. 

Però aquest manual, molt recomanable, et va desmentint aquest mite pàgina a pàgina. El més encoratjador és la manera com ho expressen: no parlen dels oradors com a uns éssers especials, sinó que els autors es dirigeixen directament a tu, lector, com a orador, perquè oradors i comunicadors ho som tots. 

És clar que els nervis no es poden controlar. El més important és, com totes les pors, assumir que existeix i intentar treballar a partir d'aquest. La preparació és indispensable. Una vegada segurs de què volem dir i tenir clar com ho volem dir, la resta sorgeix de manera més fluïda. 

Crec que és important remarcar una frase del llibre: "No és el mateix parlar que comunicar-se". No es tracta de saber trobar les paraules més tècniques i exactes, sinó de fer arribar el missatge que volem fer arribar. Si ho aconseguim, haurem assolit l'èxit desitjat.

Això fa referència al concepte de competència comunicativa, en especial a les competències discursiva i estratègica.

Per acabar aquesta reflexió, lector, et vull deixar amb alguns consells pràctics que ens ofereix aquest llibre per controlar el nerviosisme, que és, segons el meu parer, el gran enemic a què ens enfrontem quan parlem en públic:

• Si falla la veu, cal aclarir la gola i beure aigua
• Fer unes passes
• Respirar profundament i lentament abans de començar
• Somriure, perquè es relaxin emissor i receptor
• Buscar contactes visuals agradables
• Dominar el principi i el final
• Començar parlant a poc a poc
• Arribar al lloc del discurs una mica abans, per establir contacte amb el públic i conèixer-lo

AMPLIACIÓ

El periodista i escriptor català Carles Capdevila ha rebut
aquest any el Premi Nacional de Comunicació

Com a aplicació pràctica sobre ser un bon orador i què implica ser un bon comunicador, vam triar, en petits grups, un personatge que consideréssim un bon comunicador i donar arguments que defensessin la nostra tria. 

En el nostre cas (amb l'Anna Julià, la Mireia Mandicó, la Marta Moll i l'Alba Perramon) vam escollir el periodista i escriptor català Carles Capdevila. Vam fer una selecció d'articles, conferències i tuits per a demostrar que era un bon comunicador tant a nivell escrit com oral i digital. 

Alguns dels motius que vam trobar van ser: 

• El seu bon ús de l'humor 
• Aprofita anècdotes personals per a fer-se més proper
• Introduccions entretingudes
• Postura natural
• Llenguatge proper, amb alguna expressió col·loquial però sempre dins el registre formal
• Presenta sempre prèviament l'estructura del seu discurs

Perquè te'n puguis fer una millor idea, et deixo amb la presentació que vam elaborar a través de l'eina Pearltrees per a desar i compartir marcadors socials.

Competència digital

DESCRIPCIÓ

Els temps canvien. A principis del segle XX, no semblava imprescindible aprendre a escriure a màquina o dominar l'anglès, i avui dia són dos requisits indispensables en qualsevol tipus de feina. Per a ser membres plenament funcionals en aquesta societat del segle XXI, es requereixen uns coneixements bàsics en l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Aquestes competències, que s'inclouen dins les competències bàsiques dels currículums educatius de les diferents etapes, no es limiten únicament a les noves generacions que s'eduquen a les escoles: també afecta a la població adulta, i especialment els mestres, perquè són esl encarregats d'ajudar a adquirir aquestes competències als infants. Aquest procés d'adquisició és el conegut com alfabetisme digital. 

A continuació t'ofereixo, lector, una presentació sobre els documents de referència (elaborats per la UNESCO i l'INSTE) sobre quines haurien de ser las competències TIC en els alumnes i especialment en els docents.

REFLEXIÓ

Les competències digitals són necessàries a tot el món
i van guanyant protagonisme

L'alfabetisme digital és una necessitat contemporània en tota la població, perquè les noves tecnologies són cada cop més habituals i necessàries en tota sèrie de tràmits quotidians (gestió de les comptes bancàries, comunicació amb la feina a través de correu electrònic, recerca d'informació...).

És molt important que, com a mestres, en siguem plenament conscients. Tampoc no es tracta de voler fer totes les lliçons amb l'ajuda dels ordinadors o d'introduir-los a les aules en totes les matèries des de P-3, però sí que ho hem de tenir present en tot moment, en cada planificació d'objectius que fem. 

Però una altra cosa que hem de considerar és que, per assolir plenament aquestes competències, no és suficient amb ser espectadors o consumidors passius de tot allò que la blogosfera educativa ens pot oferir. Un cop adquirim uns coneixements bàsics (que anirem ampliant amb el temps) i utilitzem activament els recursos adequats que considerem, hem de ser capaços de ser generadors de continguts, de la mateixa manera que per a ser curados de continguts no n'hi ha prou amb llegir i desar. 

AMPLIACIÓ

De postres, et vull deixar, lector, amb un episodi del programa de TV3 "Mestres" que tracta sobre la importància de la incorporació de les noves tecnologies a les aules i com cada cop hi són més presents, de la mateixa manera que els mestres necessiten una bona formació per a assolir les competències digitals necessàries.