En aquest blog resumiré les meves descobertes i reflexions d'estudiant de primer any del grau d'Educació Primària a Blanquerna, especialment durant les matèries de "Gestió de la informació i TIC" (GITIC) i "Comunicació oral, escrita i digital" (COED).
Faré un recull de nous continguts (teòrics i també pràctics) que vagi adquirint en aquestes assignatures al llarg del semestre, a més de reflexoins personals i algunes curiositats i ampliacions.
Moltes de les tasques inicials que ens han manat tenen a veure amb imatges: porto dies triant imatges que d'alguna manera aconsegueixin exemplificar conceptes que només sé explicar dins el meu cap i que haig de trobar la manera d'expressar. I porto dies pensant en aquesta que ens van ensenyar tot just el primer dia de classe, quan ni tan sols estàvem segurs de l'aula on ens trobàvem. Més que no pas el dibuix, em va arribar especialment aquesta frase del Miquel Martí i Pol, un vers d'un dels seus poemes més coneguts titulat Ara mateix. La vaig trobar increïblement encertada pel moment en què ens trobàvem i en el qual encara ens trobem. És un missatge molt esperançador: encara no hi ha res fet, som com llenços en blanc que, si bé alguna noció de la vida tenim, estem encara massa verds. Això no ens ha d'espantar ni desmoralitzar, sinó tot el contrari: ens dóna esperança per arribar al futur amb pas ferm i preparat, perquè el cert és que tot és possible. Tenim infinites oportunitats al nostre davant.
Dubto que hagués trobat una cita més encertada per l'inici del curs i també per a l'inici del meu blog d'estudiant.
Dubto que hagués trobat una cita més encertada per l'inici del curs i també per a l'inici del meu blog d'estudiant.
Moltes gràcies per llegir, lector!
Clara Quintana Blázquiz
ja saps que m'encanta aquest poema!!! :)
ResponElimina